Una teoria
global: la tectònica de plaques
La teoria de la tectònica de plaques afirma que la Terra està dividida en
plaques tectòniques
Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts
mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de
trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa
anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 Km.
Tipus
de plaques tectòniques
Segons l'estructura que tenen les plaques es distingeixen
dos tipus.
·
Plaques continentals o mixtes. Presenten litosfera continental i litosfera
oceànica. Inclouen els continents i una part dels fons oceànics.
·
Plaques oceàniques. Presenten únicament litosfera oceànica. Es troben només
sobre fons oceànics.
Contactes
entre plaques
Les plaques es mouen a causa de les corrents de convecció que es
produeixen a l'astenosfera,
aquestes corrents poden trencar una placa i separar els fragments i també poden
fer xocar una placa contra una altre.
Aquests límits entre plaques són molt importants perquè són
on té lloc la major part dels processos interns de la Terra. Es distingeixen tres tipus de límits:
1. Límits
divergents o límits constructius.
Té lloc una separació de plaques, que facilita el trencament dels continents i
la formació d'oceans per l'ascens de material rocós fos procedent de l'interior
de la Terra.
§
Si té lloc a
una placa continental es forma una Zona de Rift : trencament d'un continent.
2. Límits convergents o límits destructius.
Es produeix una col·lisió entre plaques.
El moviment d'aproximació entre dues plaques pot ser de dos tipus:
El moviment d'aproximació entre dues plaques pot ser de dos tipus:
Zona de subducció.- Es caracteritza perquè la litosfera oceànica s'ensorra sota la litosfera continental formant serralades amb volcans. Si les dues plaques que xoquen presenten litosfera oceànica es produeixen les fosses oceàniques.
Zona d'obducció.- Es produeix quan una litosfera continental xoca amb una altra litosfera continental i origina una serralada.
Zona d'obducció.- Es produeix quan una litosfera continental xoca amb una altra litosfera continental i origina una serralada.
La
fricció entre les plaques és l'origen d'alguns terratrèmols, així com de
l'aparició de l'activitat volcànica ja que en aquest punt el gruix de litosfera
és menor. És l'origen de l'anomenat anell
del foc.
3. Límit
transformant: té lloc un moviment lateral de
les plaques que genera una forta fricció i activitat sísmica. Es distingeixen
dos tipus:
- falla és una fractura de l’escorça terrestre al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs.
- diàclasi és una fractura en les roques que no va acompanyada de desplaçament, i que es tradueix en una superfície de discontinuïtat que travessa la roca.