El salt de longitud

En el Campionat Mundial d’atletisme de 1991 celebrat a Tokio, en Mike Powell, atleta nord-americà, va batre el rècord mundial de salt de longitud d’en Bob Beamon (8,90 m), que havia durat 23 anys, amb una marca "exacta" de 8,95 m.

El salt d'en Bob Beamon, l’any 1968,  va ser mesurat amb una simple cinta mètrica i 4 ó 5 jutges, per donar-hi la seva conformitat. En canvi, el 1996, el salt d'en Mike Powell va ser mesurat per un instrument òptic de medició (anomenat Teodolit topogràfic) semblant a l'utilitzat en la construcció de les carreteres: només cal que un jutge col·loqui una fita en el lloc exacte de la marca que el saltador ha deixat en la sorra i l'aparell ja calcula la longitud. Avui dia, hi ha una proposta d'utilitzar un sistema de medició d'imatge digital que permet conèixer el resultat del salt de manera instantània. El jutge ha de marcar amb un punter digital, en una pantalla d’ordinador el lloc exacte (o millor dit el píxel exacte) en el qual el saltador ha deixat la marca en la sorra.

Veieu aquests dos vídeos de curta durada:

Bob Beamon's World Record Long Jump - 1968 Olympics

World Record Long Jump of 8.95 metres

Responeu les següents qüestions:

1.   Quin creieu que fou el salt mesurat d'una manera més exacte?

2.   Creieu que amb els diferents sistemes de mesura proposats es guanya amb precisió?

3.   Creieu que l'error que els propis jutges puguin cometre, augmenta o disminueix amb els diferents sistemes?

4.   Com ho feien el 1968, per minimitzar l'error humà de la mesura?

5.   “En Mike Powell va fer una marca exacta de 8,95 m”. Estaries d’acord amb aquesta afirmació? Quines objeccions podries fer-hi?

6.   Raoneu la següent afirmació:
“L'assoliment de nous rècords en salt de longitud (i també en la resta de proves atlètiques) es veurà afavorit exclusivament per l'avenç tecnològic en la mesura de les marques corresponents.”

(Seria interessant esbrinar l'opinió de la professora d'Educació Física sobre aquest tema).